QUÈ PASSARIA SI...
QUÈ PASSARIA SI VISQUÉSSIM 300 ANYS?
Jo penso que si visquéssim 300 anys seria una dificultat, penso que ningú podria viure fins als
300 anys.
De la meva part no podria viure 300 anys ja que seran molts més anys d'estudi i de treball.
La vida seria molt diferent i el nostre físic s’esgotaria més fàcilment i és més probable
humans necessitem molt més aliments i medicines.
Tindríem més població i coneixeríem més coses de les que coneixem actualment, però seria
molt fàcil avançar amb la tecnologia perquè hi haurien més persones amb molts coneixements
tecnològics.
Yasmin Mernissi 2A
Què passaria si poguéssim intercanviar-nos la vida amb algú altre però només una vegada?
Avui és 2/1/2025 i són les 10:00 del matí i avui m'he despertat una mica incòmoda; no em sentia jo,
em sentia una altra persona. Uf, últimament m'estic tornant boja, millor m'aixeco i em vaig a
dutxar i a canviar i després a esmorzar.
Ahhh, ara sí que m'he tornat completament boja: qui és aquest home que és al meu mirall? No sé
què fer, ara! Encara que no estaria malament provar de ser fill d'altres pares... què tal si ho provo?
Després d'unes setmanes d'haver estat amb uns pares que no eren els meus, la veritat és que
l'experiència va ser molt trista perquè els pares tractaven el nen com un gos. Sempre vaig pensar
que tots els nens tenien una família feliç i que jo era la nena més desafortunada del món per tenir
uns pares com els que tinc ara, però no; la veritat és que sóc molt afortunada, els meus pares mai
no m'han tractat com l'experiència que acabo de tenir amb aquesta família. En general és que sóc
una nena molt afortunada d'haver nascut en una família còmoda, divertida, que em tracta bé
encara que no sigui la família més perfecta del món. Però almenys no em tracten com un gos,
pobre el nen que suporta això durant els seus 13 anys de vida
Rania Elallozhi 2A
¿Qué pasaría si viviéramos 300 años?
Si las personas viviéramos 300 años, la vida sería muy distinta. La escuela duraría más tiempo, pero no
tendríamos prisa por aprender. Podríamos probar muchos trabajos distintos, porque hacer siempre lo
mismo sería aburrido.
También envejeceríamos más lento, así que seríamos jóvenes más tiempo. Podríamos conocer a nuestros
bisabuelos y tatarabuelos, y las familias serían muy grandes. En casa viviríamos mucha gente.
Pero también habría problemas. Si la gente continuara naciendo al mismo ritmo, el mundo estaría
demasiado lleno y quizás no habría suficiente comida ni casas. También sería difícil tener dinero para
los abuelos si la gente viviera tanto.
Además, podría ser triste ver como se marchan amigos y familia con el tiempo. Pero también tendríamos
más años para viajar, conocer gente y hacer cosas nuevas.
Vivir 300 años podría ser divertido pero también complicado. Todo dependería de cómo lo viviéramos.
Jihad Arzasi 2C
¿QUÉ PASARÍA SI LA TIERRA SE
VOLVIERA INHABITABLE?
En el año 2147, la Tierra se volvió un lugar inhabitable. La contaminación,
el cambio climático y las guerras la dejaron sin recursos. La humanidad se
refugió en colonias espaciales y bases subterráneas, pero eso no fue
suficiente. La nave Elysium partió en busca de un nuevo hogar. Después de
años de viaje, llegaron a Próxima Centauri B, un planeta con una atmósfera
respirable y agua líquida. Aunque era prometedor, presentaba radiación,
criaturas nativas extraterrestres y un ecosistema muy frágil. Los humanos
debían decidir entre dominar el planeta o coexistir con él. Aprendieron que
no podían repetir los errores del pasado y, esta vez, la humanidad optó por
respetar su nuevo hogar, construyendo un futuro sostenible. Era su segunda
oportunidad, y no podían fallar.
Guille Criado 2D
¿Qué pasaría si los besos despertaran recuerdos de vidas pasadas?
Me encontraba en la cafetería, eran las 17:45 de la tarde, y estaba con la
primera cita de mi vida.
Se llamaba Diego, era bastante guapo para tener 19 años. Era más bajito de
lo que pensaba, era clarito de piel, y su pelo era de un marrón tirando a
negro. Sus ojos eran azul eléctrico, y su forma de vestir me encantaba.
Estábamos sentados en un sofá con los cafés y la merienda estaba en la mesa
de enfrente. Y, de repente, empezó a hablarme.
-Bueno, ¿y cómo te llamas?-Dijo con una sonrisa.
-Mi nombre es Queen, pero todos me llaman por mi apellido, Kira.-Dije un
poco avergonzada ya que no estaba acostumbrada a decir mi nombre.
-O sea, ¿te llamas Kira Queen? ¿Por qué me suena que el nombre es coreano?
-Porque es koreano.-Dije con una sonrisa tímida.
-Ah, entiendo. Bonito nombre.
Después de estar hablando un buen rato, llegué a la conclusión de que me
gustaba para mí.
Las siguientes semanas estuvimos quedando casi todos los días hasta que un
día me pidió ser su novia. Yo le dije que sí, ya que me gustaba mucho y
creía que íbamos a durar. En ese instante procedió a besarme. Y de un
momento a otro, en vez de estar en la cafetería estaba en un castillo,
parecía de la Edad Media, y se referían a mi como Lady Mirabel. Antes de
poder decir algo volví a la cafetería, donde Diego me estaba hablando.
-¿Queen? ¿Estás bien? Te has quedado paralizada mientras te besaba, y me ha
parecido raro.
-Si te soy sincera, yo tampoco sé lo que me ha pasado.
-¿Pues habrá que investigarlo no?
Y así fue como empezamos a hablar de lo que me había pasado. Estuvimos
hablando e investigando durante mucho tiempo. Hasta que un día, dimos con
la clave. Cada vez que me besaban despertaba recuerdos de vidas pasadas. Y
cada vez que recordaba algo nuevo lo apuntaba para investigarlo junto con
Diego. Actualmente ya llevamos 5 años con esto, y cada recuerdo nuevo, es
aún más fascinante y maravilloso que el anterior.
Carla Cantos
¿Què passaria si a l'escola ens deixessin fer el que
volgéssim?
Si a l'escola ens deixessin fer el que volguéssim seria un veritable caos, però divertit per a aquells que
assisteixen a l'escola.
Primer de tot, els alumnes vindrien a l'hora que ells volguessin o, fins i tot, no vindrien; i no serien
castigats per això, ja que els càstigs casi no existirien allí. L'horari d'aquesta escola seria de 9:30h a 14:30h.
Les classes serien escollides pels alumnes, us podríeu imaginar que ells només escollirien pati, però per sort
hi ha alumnes que sí que els agrada fer classe, llavors tothom es posaria d’acord en quines assignatures són
les més importants com: Anglès, Català i, desgraciadament, Matemàtiques.
Com no hi ha reglament, tothom podria portar el telèfon, consoles, comandaments etc. També podrien
portar menjar i begudes a classe, però tot estaria molt brut. Això pot sonar divertit, però a la llarga
tothom tindria un nivell desigual d'aprenentatge, ja que els exàmens i deures serien opcionals.
En conclusió, seria molt divertit, però les conseqüències serien pitjors.
Claudia Palomares
Què passaria si visquéssim 300 anys?
Explicaré què passaria si visquéssim 300 anys. Jo crec que al principi naixarem
normal, sense adonar-nos del que passa. Mai ens hem assabentat de res fins
que arribem als 9 anys, que t'adones de quasi tot.
Després de 18 anys, t'adones que tota la vida és més difícil i buscar treball
és molt més difícil.
Als 100 anys es compliquen les coses: et falta l'aire, no saps què fer a la vida i tota la
teva familia es preocupa per tu.
Als 200 no pots fer quasi res i et queda molt poc temps de vida i no saps què fer.
Als 300 estaries a l'hospital preocupat de si podries viure una mica més. Al final mors senT la persona més gran en viure.
Izan Roig
Què passaria si visquéssim tres-cents anys?
Avui 31/01/2025, m'he vaig despertat i m'he posat a pensar queèpassaria si visqués 300 anys. Amb el pas del temps anirien morint les persones que estimo i les conegudes i jo seguiré aquí durant300 anys. Veuria als fills dels meus fills si és que en tinc, els veuria néixer i morir fins que de la meva família només quedés jo i passaria el temps fins que començaria la nova era tecnològica. El 2030 trobarien una font d'aigua il·limitada la qual cosa ens donaria 50 anys de sostenibilitat. El 2034 es llançaria al món el primer acte planador i així anirien avançant els humans fins el 2060. Aquell any caurà un asteroide que donà pas a espècies noves i extingiria espècies velles (ELS HUMANS ), veuria llangardaixos gegants gairebé de la grandària d'un dinosaure.
Brian Roncancio
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada